“Les polítiques territorials sovint generen conflictes, ja que hi actuen alhora diverses escales territorials que tenen interessos diferents i contradictoris” (Anna Ortiz, Anna Badia, Àngel Cebollada, Enric Mendizàbal, Miguel Solana i Ana Vera) [1]
Al terme municipal de Sant Cugat del Vallès hi ha un paratge denominat la Torre Negra constituït per unes 400 hectàrees de bosc, conreus i erms a cavall entre el casc urbà i el Parc Natural de Collserola. Aquest és un dels pocs espais lliures amb el que encara compte el municipi.[2]
Aquest espai està sotmès a les pressions urbanístiques pròpies d’un espai proper a una població amb necessitats d’expansió i la protecció de l’espai natural que delimita amb el parc natural. Els orígens d’aquest conflicte caldrà situar-lo, justament, en aquest fet. Per una banda tenim una dinàmica clara de creixement metropolità amb una règim jurídic com a sòl urbanitzable no programat segons el Pla general metropolità (PGM) de 1976 [3] i, per l’altra, un interès manifest per la població per la preservació d’aquest paratge natural com a patrimoni col·lectiu.
L’ús i la utilitat que es dóna a un territori concret i la seva gestió poden donar lloc diferents perspectives i interpretacions. Aquestes posicions divergents poden ser un dels detonants d’un conflicte d’interessos. A Catalunya, per exemple, es detecten diferents punts de conflicte territorial a partir de la gestió d’espais naturals, la seva interacció amb la metròpoli urbana, l’explotació de recursos naturals o la creixent actuació urbanística en espais periurbans, per posar alguns exemples.
Sigrid Muñiz San Martín descriu el conflicte territorial amb aquestes paraules: “abanico de disputas sociales de carácter público, en las que existe una componente ambiental y territorial central. Es decir, conflictos multiparte que trascienden a lo individual e involucran a acciones colectivas y que, además, están vinculados con las intervenciones que realizan, promueven o permiten las administraciones o con resolver los problemas colectivos”[4].
Aquest conflictes, sovint, salten a la primera plana mediàtica on es presenten, únicament, a partir de l’esclat d’una anècdota prou suculenta pels mitjans de comunicació i pels interessos polítics i econòmics vinculats als mateixos. Els conflictes, d’un dia per l’altra, deixen de ser notícia i ja no són titulars de portada, però les seves causes i efectes perduren en el temps. Segurament, caldria fer una anàlisi més profunda i continuada de cadascun d’ells per arribar al moll de l’os i no quedar-nos en un visió superficial.
Oriol Nel·lo escriu al respecte: “l’anàlisi dels conflictes segurament no evitarà, en molts casos, la seva aparició, però pot contribuir a trobar els mitjans per tal que siguin resolts en benefici de la col·lectivitat”[5]. Segons la visió d’aquest geògraf [6] la proliferació del diferents conflictes en el territori català obeeixen a tres factors. Per una banda es pot copsar la creixent preocupació de la població per la qualitat, els recursos, la seguretat i la identitat del lloc on viu; per una altra la la crisi de confiança en les institucions polítiques i de representació ciutadana i, finalment, s’observen les limitacions de les polítiques territorials, generalment escasses, mal dissenyades i, en la major part del casos, mal explicades.
En el nostre imaginari col·lectiu preval la idea que un conflicte pel territori es redueix a la confrontació egoista d'uns pocs, que veuen en perill el seu profit privat enfront d’aquells que reclamen una acció col·lectiva més justa i democràtica. Possiblement, si som capaços de mirar una més endins podríem canviar d’idea. Caldrà que tinguem en compte també la tensió entre el significat d’allò local i el que és global. O dit en altres paraules, encara més controvertides: entre l’individual i el general. Si partim de la ideal que les identitats locals, sovint, són ignorades des dels grans centres de decisió i que la implantació de noves tecnologies permet la dispersió i reforça la centralitat, creant diferències entre unes poblacions i altres, tindrem sobre la taula les cartes dels jugadors en la partida del conflicte.
En aquest sentit, cada lloc es podria definir per allò del que disposa per oferir dins d’un nou paradigma més obert i global. Manuel Castells ho explica a partir de la seva teoria social de l’espai i la teoria de l’espai dels fluxos i on, amb paraules seves: “l’espai és l’expressió de la societat”[7]. Aquest fet pot comportar una veritable competència entre territoris i que pot derivar en un dels detonants d’un conflicte. Un altre factor a tenir en compte, és el naixement de noves formes d'identitat local, potenciades pel temor a la pèrdua de sentit de les mateixes en l'entorn global imperant. Nel·lo ho denomina a partir de l’equilibri entre diferents identitats. Les "identitats de resistència”, enfront de les "identitats legitimadores", impulsades des de les institucions oficials, o les "identitats de projecte", l'objectiu és la transformació social en un sentit més ampli que el local [8] . Així, veiem que es produeix la paradoxa que en un món més globalitzat, la política local cada vegada té més importància, ja que les persones tendeixen a buscar en el seu entorn la seguretat que no perceben en unes dinàmiques territorials i econòmiques globals, sovint llunyanes i incomprensibles. Una de les fonts per a la creació d’identitats de resistència la podrem copsar en la idea de pertinença territorial.
Per altra banda, en l'origen de la majoria dels conflictes territorials, es pot observar la participació d'agents externs de caràcter supralocal que prenen decisions de tipus empresarial o administratiu, que afecten un territori en el qual no resideixen. Aquesta disfunció pot provocar la reacció directa dels afectats, es a dir, dels agents locals. Per altra banda, els motius més habituals de rebuig a aquest tipus d'actuacions es podrien definir a partir de la preocupació paisatgística, la por a perdre el patrimoni personal o col·lectiu, l'alarma per la pèrdua de recursos i/o la motivació mediambiental. Aquests fets, a més, poden significar una amplificació del conflicte més enllà de les fronteres d’un municipi i derivar en un tema amb implicació de territoris més grans.
Nel·lo escriu que aquest fet dóna lloc al que es coneix com NIMBY [9]: no al meu jardí. Per entendre, però els conflictes a casa nostra, ens caldrà ajustar una mica més aquesta definició. Cal tenir en compte, que sota aquesta denominació s'agrupen aquells conflictes que responen a lògiques generals que tenen com a objectiu el benestar de la societat en el seu conjunt, cosa que no es correspon amb temes com l'ampliació de l'estació d'esquí de Vaqueira, o la construcció del port esportiu de Sant Feliu o el projecte urbanístic de la Torre Negra de Sant Cugat per citar alguns exemples amb un marcat interès empresarial al darrera.
Una altra característica dels conflictes tipus NIMBY, és la percepció que els moviments opositors obeeixen a motivacions egoistes, que farien que l'acció del conflicte fos acceptada si es produís en un altre territori. Tampoc es dóna aquesta circumstància en els moviments que defensen els boscos de la Catalunya Central, o els llocs històrics de la Batalla de l'Ebre. Evidentment, si trobem moviments locals que acceptarien sense problemes canvis d'ubicació en determinades actuacions, però parlem d'una minoria de casos. Finalment, la denominació NIMBY, pressuposa que en cada conflicte hi ha unanimitat en els agents locals en el rebuig i en els agents externs en la promoció de les actuacions . Veiem que en conflictes com el del transvasament de l' Ebre, hi ha una barreja d'agents tant locals com externs a favor i el mateix passa al bàndol del rebuig a la Torre Negra.
Jaume Busquets i Albert Cortina justifiquen que el cas de la Torre Negra és paradigmàtic com a tensió territorial amb aquestes paraules: “la manca de determinacions a escala metropolitana trasllada al planejament municipal tensions que es deriven de les dinàmiques territorials supralocals”[10]. Tenim, doncs, un clar exemple de tensió entre l’Ajuntament de Sant Cugat, les institucions metropolitanes, les forces del mercat que volen urbanitzar el sòl i els interessos dels col·lectius que reclamen una model de ciutat sostenible a partir d’objectius de qualitat per al seus paisatges urbans, rurals i periurbans.
El problema es veurà agreujat el 1986, moment en que la constructora Nuñez i Navarro adquireix el 42% dels terrenys amb una clara voluntat urbanitzadora [11]. En aquest moment és on cal situar l’embrió de l’oposició de la ciutadania. Els principals agents en el conflicte queden clarament definits: els propietaris envers el moviment que s’oposa a la pèrdua del seu patrimoni natural. Curiosament, en aquest conflicte s’alinearan en el mateix bàndol opositor una plataforma cívica i l’ajuntament de la població. Els ciutadans, juntament amb la màxima institució local, versus una poderosa constructora supralocal. A partir de 1993 la plataforma cívica prendrà més cos a partir del consens entre un gran nombre d’entitats ciutadanes i la major part de les forces polítiques locals.
[12].
En el transcurs dels propers anys s’impulsaran nombroses activitats per a fomentar l’interès social i cultural de l’espai i l’Ajuntament acordarà, l’any 1996, convocar un concurs públic per a la realització d’un Estudi de preservació. Després de la redacció d’aquest estudi i les possibles alternatives al pla urbanístic, l’ens local aconsegueix que, l’any 2003, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya emeti un informe favorable per a la modificació del PGM que posteriorment ratificarà el Consell Executiu de la Generalitat. Finalment aquesta ratificació va aconseguir que els terrens del rodal de la Torre Negra es consideressin de protecció especial pel seu gran interès ecològic i, a canvi, es va permetre que es construïssin més de 14.000 habitatges en altres sectors del terme municipal i altres construccions com el Creapolis de l'escola de negocis Esade
Aquest 2013, de nou, el conflicte va ser notícia. Nuñez i Navarro guanyava el seu plet contra el Ajuntament de Sant Cugat i aconseguia una sentència al seu favor. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lava el Pla especial de protecció i millora rural de l'àmbit del Parc Rural de la Torre Negra, tornant la catalogació de sòl no urbanitzable d'especial protecció a sòl urbanitzable no programat. Així el tribunal estima el recurs de la constructora Núñez i Navarro, que havia projectat la construcció de 2.800 habitatges a la zona. Amb aquesta anulació es retorna a l'inici del procés judicial [14].
Aquesta decisió del TSJC es sustenta en què el sector no té uns excepcionals i especialíssims valors que obliguin a classificar-lo com a sòl no urbanitzable reglats i que, fins l'aprovació del pla recorregut, cap administració competent havia considerat mai aquests terrenys amb qualitats o valors indiscutibles, extraordinaris o de tal importància que els fessin mereixedors d'una catalogació d'especial protecció o preservació.
Els agents opositors van reaccionar davant aquesta notícia de forma enèrgica. Els portaveus del consistori van declarar que no es construiria ni un sol habitatge en aquest indret, mentre que la l’Agrupació de Veïns de Sant Cugat, convertida en el portaveu ciutadà, recolza les paraules del seu ajuntament.
En 2003 la resolució del conflicte semblava propera segons el relat de Busquets i Cortina [15]. El 2013 les ferides es tornen a obrir. Caldrà estar latents a la resolució d’un conflicte on l’interès particular xoca de ple amb un clam ciutadà. Segurament, les lleis i les normes, la major part de les vegades, van a velocitat diferent a la realitat de la gent.
REFERÈNCIES I NOTES
[1] Ortiz et al., 2011, pàg.
132.
[2] Freire, 2010,. Document en
línea http://habitat.aq.upm.es/eacc/asantcugat.html
[Data consulta: 3-12-2013]
[3] Busquets/Cortina, 2003, pàg.
440.
[4] Muñiz, 2013, pàg. 483.
[5] Nel·lo, 2003, pàg. 11.
[6] Introducció del llibre Aquí, no! Els conflictes terriorials a
Catalunya. Nel·lo (2003).
[7] Castells, 2003, pàg. 503.
[8] Nel·lo, 2003, pàg. 18.
[9] La ciència política anglosaxona ha batejat als conflictes locals de
caràcter reactiu, amb l'acrònim Not In My Back Yard (no al meu jardí).
Nel·lo, 2003, pàg. 26
[10] Ibídem, 2003, pàg. 435.
[11] Ibídem, 2003, pàg. 440.
[12] El economista digital. Notícia de data: 31-07-2013 http://www.economiadigital.es/es/notices/2013/07/nunez_gana_la_batalla_judicial_por_la_torre_negra_44049.php
[Data consulta:
3-12-2013]
[13] La Vanguardia. Noticia de
data: 12-11-2012
[Data consulta:
3-12-2013]
[14] Tot Sant Cugat. Notícia de data: 1-08-2013
[Data consulta:
3-12-2013]
[15] Busquets/Cortina, 2003, pàg.
452.
Bibliografia.
BUSQUETS, J; CORTINA, A. (2003), La Torre Negra. Planejament metropolità,
paisatge i pressió immobiliària. A: NEL·LO,
O. (ed.). Aquí, no! Els
conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries; p. 433-453.
BRETON
RENARD, F.; SAURI I PUJOL, D. (2009) “El medi ambient: una perspectiva global” A: Geografia
Humana,. Mòdul didàctic de l’assignatura Barcelona: FUOC.
CASTELLS, M. (2003). La xarxa social. A: L’era de la informació: economia, societat i cultura (vol. 1). Barcelona:
Editorial UOC.
NEL·LO, O. (2003), Introducció. Els conflictes territorials a Catalunya. Orígens, dinàmiques
i alternatives. A: Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona:
Editorial Empúries; p. 11-67.
ORTIZ, A. (Cord.), BADIA, A.; CEBOLLADA, À.; MENDIZÀBAL,
E.; SOLANA, M.; VERA, A. (2011). “Territori i poder”. Visions Geogràfiques del Món.
Servei de Publicacions de la UAB: Bellaterra; p. 125-140.
Articles en línia.
Muñiz San Martín, S. (2012). Conflictividad ambiental y territorial: un àrea de investigación en construcción. Aproximaciones al caso catalán. A: Documents d’Anàlisi Geogràfica 58 (3); 481-496.
[Data consulta: 3-12-2013]
Freire Trigo, S. (2010). Parque Rural de la Torre Negra (San Cugat del Vallés). La insoportable gravedad del planeamiento y sus efectos. Ciudades para un Futuro más Sostenible. Grupo de Investigación en Arquitectura, Urbanismo y Sostenibilidad de la Universidad Politécnica de Madrid. Centro de Estudios Ambientales (Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz)
[Data consulta: 3-12-2013]
Webgrafia.
El economista digital. Notícia de data: 31-07-2013
[Data consulta: 3-12-2013]
La Vanguardia. Noticia de data: 12-11-2012
[Data consulta: 3-12-2013]
Tot Sant Cugat. Notícia de data: 1-08-2013
[Data consulta: 3-12-2013]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada