dijous, 8 de maig del 2014

Experiments, respostes, simulacions i l'obediència a l'autoritat

La producció de coneixements en Psicologia: els experiments clàssics 

El Psicòleg social Stanley Milgram, a partir de la idea que les persones poden acceptar les pressions socials, es va preguntar quina seria la reacció enfront d’unes ordres categòriques. Milgram va experimentar la reacció de les persones, que sota les ordres d’una autoritat, serien capaces de sotmetre a d’altres a un procés d’aplicació de descàrregues elèctriques amb el convenciment que s’estava col·laborant en un experiment per a determinar la capacitat d’aprenentatge sota els efectes del càstig.



L’obediència cega és innata o cultural?

El simulacre en pro de la ciència o el control de la ment? 

Una nit de fa 10 anys

S’apaguen els llums, s’obre el teló i el públic deixa de parlar. De fons se sent un soroll sec, algú ha tossit, de cop hi ha un parell de rèpliques que apareixen des de les butaques situades en l’altre extrem de la sala [1]. El teatre és ple. Comença l’espectacle.

Assegut a la platea veig com quatre personatges entren en escena de forma progressiva i estableixen diferents diàlegs. Estan convocats per una multinacional per a fer una entrevista com a final d’un procés de selecció de personal per a un càrrec directiu. En moment donat, l’obra fa un gir i els quatre personatges s’enfronten a proves inesperades i dures en un espai del qual no poden sortir i els deixa incomunicats amb l’exterior [2]. El públic riu. Jo també, Hi ha situacions realment xocants. Però al final, en acabar l’espectacle, reflexiono sobre les situacions límit, el poder, el joc brut, l’obediència a l’autoritat, la identitat social i la conformitat personal respecte a un grup. És una nit del mes de maig de 2003 a Barcelona. El Mètode Grönholm [3], escrita per Jordi Galceran i dirigida per Sergi Belbel, es converteix en l’espectacle revelació de la temporada.


El pensament i la influència social

El nostre comportament social està sotmès a diferents paràmetres. El context on ens movem, les persones amb les que interactuem, l’etiqueta personal que cadascú de nosaltres portem o la solidesa dels nostres valors, per exemple, haurien de ser determinants en el nostre comportament en qualsevol moment de la nostra activitat quotidiana. Miguel García Sáiz i Francisco Gil diuen: “La influencia social constituye uno de los procesos clave que tienen lugar tanto interpersonales como graparles” [4]. El problema, segurament, rau en el moment en que estem sotmesos a situacions inesperades o que ens aboquen davant d’un repte o un context aliè a la nostra manera de fer. En paraules de David G. Myers: “nuestro comportamiento social surge de nuestra cognición social. Especialmente cuando ocurre algo inesperado, analizamos por qué los individuos actúan de una manera determinada” [5].


La nostra manera de fer i de sentir està totalment condicionada per la influència social. Som allò que fem i sentim, però ho fem a partir de la nostra relació amb els altres. La nostra conformitat, la conducta grupal i la identificació social estan totalment relacionades al context social en el que vivim. Ser acceptats i aconseguir una rellevància en el nostre grup o revelar-nos envers allò que ens imposen i amb el que no estem d’acord seran formes del nostre comportament que vindran determinades per la nostra relació social. Myers diu al respecte: “los suicidios, las amenazas de bombas, los secuestros de aviones y los avistajes de ovnis tienen una curiosa tendencia a ser grupales” [6].

Saber com hem d’actuar en cada situació, en cada moment, ens dóna la sensació de control i ens fa sentir bé. Les coses fora de context ens fan patir i ens provoquen desconcert. Al respecte ens serveixen els exemples gràfics que proposa Myers: “En el campus usamos jeans azules, en Wal Street, Nueva York, o Bond Street, Londres, usamos traje y corbata” [7]. Allò que no coneixem ens aparta de la realitat i allò que ens és familiar i controlem ens fa forts. Myers diu: “Cuando sabemos cómo actuar, cómo acicalarnos, cómo hablar, la vida fluye sin problemas” [8] i ho contraposa amb l’afirmació: “Los disidentes, aislados con otras personas que comparten sus quejas, pueden convertirse de manera progresiva en rebeldes, y los rebeldes en terroristas” 9].

L’obediència a l’autoritat i la psicologia cultural

Una de les línies clàssiques d’estudi en Psicologia Social és l’obediència. Aquest concepte és definit per Levine i Pavelchak de la següent manera: “La obediencia tiene lugar cuando un individuo modifica su comportamiento a fin de someterse a las órdenes directas de una autoridad legítima” [10].

És evident que al llarg de la nostra vida tenim diferents relacions on l’autoritat s’imposa d’una forma normalitzada. Ja des de molt petits tenim una relació directa amb la figura autoritària que representen els pares i els professors, que en l’edat adulta prendrà el relleu en la figura del nostre cap a la feina, del nostre metge de capçalera respecte a la nostra salut o del nostre alcalde sobre les normes socials que cal seguir, per posar alguns exemples prou reeixits. García Saiz i Gil escriuen sobre aquest fet: “Todos ellos, en mayor o menor medida, y apoyándose en recursos de poder diversos, consiguen nuestra obediencia” [11].

El Psicòleg social Stanley Milgram [12], a partir de la idea que les persones poden acceptar les pressions socials, es va preguntar quina seria la reacció enfront d’unes ordres categòriques. Segons Myers, els seus 20 experiments en el si de la Universitat de Yale, amb unes 1000 persones aproximadament, van esdevenir un dels referents més controvertits en els estudis de la psicologia social [13].

Milgram va experimentar la reacció de les persones, que sota les ordres d’una autoritat, serien capaces de sotmetre a d’altres a un procés d’aplicació de descàrregues elèctriques amb el convenciment que s’estava col·laborant en un experiment per a determinar la capacitat d’aprenentatge sota els efectes del càstig. En el rol de “mestre” un individu, voluntari, havia d’aplicar a un altre, en el rol d’”alumne”, una descàrrega elèctrica per a cada resposta equivocada d’un text. La intensitat de la descàrrega anava augmentat progressivament fins a esdevenir una veritable tortura. Els resultats van sorprendre els seus propis impulsors. Entre el 65 i el 95% dels individus en el rol de “mestre” van obeir les ordres d’aplicació de descàrregues de voltatge, cada cop més intenses, malgrat la demanda dels “alumnes” [14] de que es parés el procés ja que no suportaven el mal i volien abandonar l’experiment.

Segons Myers els resultats van estar condicionats per diverses variables a tenir en compte. Per una banda, la proximitat de la persona que dóna les ordres i el recolzament d’una institució de prestigi que avala l’experiment i, per una altra, la víctima estava en una altra sala i això la despersonalitzava[15]. Sobre aquest fet Milgran escriu: “En las condiciones de lejanía y, en menor extensión en la de Feedback de voz, el sufrimiento de la víctima presenta calidad abstracta, remota, para el sujeto. Es consciente, más únicamente en un sentido conceptual, de que está provocando dolor a otra persona” [16].

També cal tenir en compte que els individus que participaven en l’experiment no tenien a l’abast cap model de rebel·lió respecte a qui donava les ordres i, en conseqüència, no es podia seguir l’exemple de no seguir les ordres. No hi havia cap model grupal a seguir diferent a acatar les ordres d’un prestigiós investigador universitari. La veritat i la seguretat els emparava.

El mateix Milgram escriu sobre els seu experiment: “El desafío a la jerarquía (...) provoca no pocas veces una violencia en el grupo. De esta manera una organización social estable acrecienta la capacidad del grupo de tratar con su contorno y, al regular la relaciones del grupo, reduce la violencia interna” [17].

Aquest experiment es pot relacionar amb la línia teòrica de la psicologia cognitiva en tant que aquesta va significar, en paraules d’Ignasi Vila: “un intent de treure la psicologia del seu reducte i incorporar-la a l’àmbit de les ciències socials per a unir els seus esforços amb els de l’antropologia, la lingüística, la sociologia, la filosofia, la historia, etc...[18]. Es tractava de cercar les respostes a partir del seu significat i la seva significació.

Aquesta filosofia de la ciència va evolucionar fins a esdevenir la psicologia cultural, que beu d’alguna manera de les tesis de Lev S. Vigotsky. El estudis psicològics versaran, a partir d’aquest moment, de la relació social que s’estableix entre els individus i el seu context social. En paraules de Vila: “En la psicologia cultural (...) es proclama que la ment humana s’origina i es desenvolupa en el marc dels processos socials que vivim les persones i , per tant, es prioritzen metodològicament els estudis que intenten esbrinar els mecanismes psicològics (no individuals) relacionals” [19]

En aquest sentit podem seguir les paraules del mateix Milgram: “La capacidad de obediencia constituye un prerrequisito de semejante organización social y habida cuenta de que la organización tiene un valor enorme de supervivencia para todas las especies, queda dicha capacidad generada en el organismo a través de la operación proseguida de procesos evolutivos” [20]

Si tenim en compte que la cultura implica conductes, idees, actituds i tradicions compatides per un grup de persones i la seva transmissió de generació en generació, sembla que la natura humana està dissenyada per a la cultura[21], talment altres especies estan adaptades al seu medi natural. Ens caldrà tenir en compte que la nostra reacció a tot allò que vivim està dins d’aquest context.

Alguns temes que han estat estudiats i experimentats en el si de la psicologia social, com la polarització [22], que ens fan reaccionar d’una forma inesperada davant d’una situació concreta o dins d’un determinat espai; l’abús de poder; la conformitat dins d’un grup o l’obediència seran indispensables per a entendre part de la nostra manera de fer i pensar i el nostre comportament en societat.

La capacitat humana per adaptar-se ràpidament a un nou rol sembla increïble. Myers diu que els experiments de Milgram demostren que les influències socials fortes poden ocasionar que les persones es conformen amb falsedats o es rendeixin davant la crueltat [23].

En els experiments descrits, les persones es van trobar davant de la disjuntiva de ser sensibles a les súpliques de les seves suposades víctimes o a les ordres de l’experimentador. Myers diu al respecte: “Su sentido moral les impedía herir a un persona, pero también les incita a obedecer al experimentador y a ser un buen participante de la investigación [24]. Curiosament, posant en una balança bondat i obediència, en la majoria de casos, guanyava la segona opció.

Després d’aquesta exposició es podrien entendre, d’alguna manera, com i de quina manera han hagut d’actuar els botxins, per obligació, en algunes situacions al llarg de la història. Els afusellaments en el si d’una guerra, els horrors de l’Holocaust jueu en mans del nazisme o les tortures descrites en els interiors d’algunes presons, podrien ser exemples que evidencien la actuació humana en una situació extrema d’obediència al poder. La por, els remordiments, el desig oprimit, la maldat, la venjança, l’angoixa... quins sentiments deuen passar per la ment dels que estan sota una gran pressió i els obliguen a fer mal a d’altres persones? Difícil d’entendre si s’intenta mirar des de fora. Segurament, la nostra ment, la nostra consciència, encara ens amaga moltes preguntes sense respostes. Possiblement, és, que en el fons, no hi ha respostes absolutes.

Epíleg

És curiós que, mentre llegia el material i les fonts d’informació per a fer aquest treball de psicologia, em vingués al cap aquella obra de teatre que vaig gaudir ara fa uns 10 anys.

Quatre persones que lluiten per assolir el control d’una situació, que cerquen la manera de fer caure el seu rival, que mentiran per fer mal i que també s’enfonsaran en el moment en que la seva vida intima i personal es descoberta i fa girar les cartes sobre la taula... es van dibuixar de forma immediata a la meva ment en el moment en que llegia sobre els diversos experiments proposats per a la redacció d’aquest treball.

Finalment, he desenvolupat un assaig a partir de les experimentacions sobre l’obediència a l’autoritat que va fer Stanley Milgram i la seva relació envers la psicologia cognitiva i cultural. Però el record d’aquells personatges reals, interpretats magistralment damunt d’un escenari, em podrien haver servit per a parlar d’altres experiments. Suposo que, en el fons, tot en la nostra ment està relacionat, talment les infinites connexions del nostre cervell.

----------------------------------------------------------

Notes i referències


[1] “Somos imitadores naturales, un efecto que Tanya Chartrabd y Jon Bargh denominaron el efecto camaleón. La imitación de manera inconsciente de las expresiones, las posturas y los tonos de las voces de las voces de los demás nos ayuda a sentir lo que ellos están sintiendo”. (Myers, 2011b, pàg. 680)

[2] Jordi Galceran, l’autor, escriu: “Totes les proves a què són sotmesos els personatges, per increïble que pugui semblar, estan inspirades en tècniques autèntiques de selecció de personal, documentades en manuals d’especialistes en la matèria. El que fa l’obra és dur-les fins a les darrers conseqüències, sense amagar la comicitat, l’absurd i la inclemència que porten implícites”.
http://www.tnc.cat/ca/el-metode-gronholm-premsa#documents

[3] http://ca.wikipedia.org/wiki/El_mètode_Grönholm

[4] García Sáiz/Gil, 2003, pàg. 251

[5] Myers, 2011b, pàg. 673

[6] Ibídem, pàg. 680

[7] Ibídem, pàg. 680

[8] Ibídem, pàg. 680

[9] Ibídem, pàg. 680

[10]Levine /Pavelchak, 1984, pàg. 62 (citat a García Sáiz/Gil, 2003, pàg. 272)

[11] García Sáiz/Gil, 2003, pàg. 272

[12] Satanley Milgram va ser estudiant de Salomon Asch, que va experiments sobre la conformitat (Myers, 2011, pàgs. 681-683)

[13] Myers, 2011b, pàg. 683

[14] Els individus que feien el rol d’alumnes eren assistents de Milgran que fingien que sentien un descàrregues elèctriques inexistents (Myers, 2011, pàg. 684).

[15] Myers, 2011b, pàg. 685

[16] Milgram, 1973, pàg. 43

[17] Milgram, 1973, pàg. 120

[18] Vila, 2009, pàg. 29

[19] Ibídem, pàg. 64

[20] Milgram, 1973, pàg. 120

[21] Myers, 2011a, pàg. 153 (a partir de dues cites de Brislin i Baumeister)

[22] Wetherell relaciona directament la categorització del jo i la influencia social en la polarització que es produeix en el si de les persones que formen part d’un grup (Wetherell, 1990, pàg. 198).

[23] Myers, 2011b, pàg. 686

[24] Ibídem, pàg. 686


Bibliografia


García Sáiz, M; Gil Rodríguez, F. (1999). Procesos de Influencia Social. A: Gil Rodríguez, F; Alcover de la Hera, C. Introducción a la Psicología de los Grupos. Madrid: Ed. Pirámide.

Milgran, Stanley (1973). Obediencia a la autoridad. Un punto de vista experimental. Bilbao: Editorial Desclée de Brouwer, Biblioteca de Psicolgia.

Myers, David G. (2007). Exploraciones de la psicologia social. Madrid: Mcgraw-Hill/Interamericana de España SAU.

Myers, David G. (2011a). Capítulo 4: Natura, nurtura y diversidad humana. A Psicologia (9a. edición). Madrid: Editorial Médica Panamericana (pàgs. 133-172).

Myers, David G. (2011b). Capítulo 16: La psicologia social. A Psicologia (9a. edición). Madrid: Editorial Médica Panamericana (pàgs. 673-721).

Vila Mendiburu, Ignasi (2009). La psicología i l'estudi de la ment humana. Mòdul 1 de Psicologia. Barcelona: UOC.

Wetherell, M.(1990). Identidad Social y Polarización de Grupo. A: Turner, J. Redescubrir el Grupo. Ed. Morata.

Pàgines web consultades

Teatre Nacional de Catalunya TNC (dossier Mètode Grönholm). Última consulta: 27 d’abril de 2013
http://www.tnc.cat/ca/el-metode-gronholm-premsa#documents

Wiquipèdia en català. Referència a l’espectacle teatral: Mètode Grönholm. Última consulta: 27 d’abril de 2013
http://ca.wikipedia.org/wiki/El_mètode_Grönholm


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada