A vegades, ens pot passar, que tenim la sensació que el què ens està parlant ho fa amb un altre idioma o que som una mica curts i no entenem rés del que està dient.
Possiblement, a partir d’allò que ens diuen en el mitjans de comunicació, d’una manera automàtica, prenem una determinació: ens agrada, no estem d’acord amb tot el que sentim o, simplement, opinem totalment el contrari.
Stuart Hall parlava el 1973 sobre la codificació i descodificació en els discursos televisius. El gènere del western era posat com exemple sobre com dibuixar els estereotips que calia fomentar, l’ús de la violència i com aquests temes podien ser entesos per una audiència, cada cop més complexa. Curiosament, malgrat el pas del temps, la seva ponència en el Council of Europe Colloquy ha esdevingut un model a estudiar dins del món de la comunicació.
El significat d’allò que es vol comunicar, ja sigui per mitjà d’un informatiu o d’una simple pel·lícula d’indis i vaquers de sèrie B (tornant a l’exemple de Hall), no sempre és entès de la mateixa manera pels receptors. Hall diu: “Nunca puede haber un significado, único, univoco, para un ítem léxico” (Hall, 1973, pàg. 225).
La descodificació d’allò que ens arriba codificat és complexa i està subjecta a com es cada persona i en el context o està. Hall ho descriu d’aquesta manera: “Antes de que este mensaje pueda producir un ‘efecto’ (...) o satisfacer una ‘necesidad’ o engendrar un ‘uso’, debe ser primero percibido como un discurso con sentido y descodificado con un significado” i segueix dient quins efectes pot tenir: “Es ese conjunto de significados descodificados los que ‘tienen un efecto’ influencian, entretienen, instruyen o persuaden, con unas consecuencias perceptivas, emocionales, cognitivas, ideológicas o de comportamiento complejas” (Hall, 1972, pàg. 219).
Segons Hall, hi ha tres possibles escenaris on es podria situar l’audiència a partir de la seva capacitat per descodificar, allò que està veient per la televisió. Ell ho anomena com una gradació que es situarà entre “enteniment” i “malentès”. Per una banda tindríem un ‘codi dominant o hegemònic’ que donarà quan el receptor entén i comparteix totalment el missatge enviat per l’emissor. En segon lloc tenim un ‘codi negociat’ on el que rep el missatge l’entén, però el pot modificar amb un sentit crític al estar en desacord en algun matis. Finalment Hall ens parla del ‘codi oposicional’ on caldrà situar aquells lectors o televidents on la seva posició social els situa en una relació directament oposada al codi dominant: entén allò que li diuen, però el rebutja.
Possiblement, si som capaços de descodificar els missatges, més enllà de la seva forma, serem capaços de saber triar millor allò que ens agrada o no ens agrada dels productes que ens ofereixen la ràdio, la premsa i la televisió. Caldrà tenir el nostre sentit crític ben despert... no val a badar.
... i és que en el fons, ara entenc per què a mi no m’agradaven els westerns: empastissava més amb els indis que amb els vaquers que sempre guanyaven a cop de pistola (amb tota la codificació sobre estereotips que portava d’una forma intrínseca la seva figura).
Referències bibliogràfiques:
Busquet, J.; Medina, A.; Sort, J. "Els estudis culturals i la cultura mediàtica", a: "La història de la recerca en comunicació. Mòdul 2. Mitjans de Comunicació. Història i Actualitat. Barcelona: UOC, 2010.
Hall, Stuart. "Codificación y descodificación en el discurso televisivo", a: CIC (Cuadernos de Informació y Comunicación), 2004, n. 9, pàg. 210-236
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada